Classificació | quark i partícula elemental |
---|---|
Composició | Partícula elemental |
Grup | Quark |
Generació | Tercera |
Interaccions | Interacció dèbil, forta, electromagnètica i gravitatòria |
Estat | Descoberta |
Símbol | b |
Antipartícula | Antiquark b b |
Teorització | M. Kobayashi i T. Maskawa |
Descoberta | Leon M. Lederman[1] |
Massa | 4,19+0,18 −0,06 GeV/c² (Esquema MS)[2] 4,67+0,18 −0,06 GeV/c² (Esquema 1S)[2] |
Càrrega elèctrica | −1⁄3 e |
Càrrega de color | Blau, verd o vermell |
Espín | 1⁄2 |
Weak isospin projection | LH: −1⁄2, RH: 0 |
Hipercàrrega feble | LH: 1⁄3, RH: −2⁄3 |
Paritat | 1 |
Número de partícula de Monte Carlo | 5 |
El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c²,[2] una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²). Per altra banda, com els electrons i la resta de quarks, se suposa que és una partícula puntual, això és, no té volum. L'espín del quark b val ½, el nombre bariònic ⅓ i el nombre quàntic bellesa B = –1. Els seus nombres quàntics estranyesa S, encant C i veritat T valen zero. Com la resta de quarks no existeix aïllat, ni se'l pot aïllar, i es presenta combinat amb d'altres, formant mesons de dos quarks i barions de tres quarks.